Psicologia de la infància

Desembre 23, 2008

1. Etapes del Desenvolupament Cognitiu

Filed under: desenvolupament cognitiu,Uncategorized — clarambp @ 7:15 pm

1.2. LA SEGONA INFÀNCIA

 

L’ESTADI  PREOPERATORI

Aquest estadi va dels dos fins als set anys, és un període molt important en el que hi ha grans diferències entre els nins d’aquest període i els del període anterior. Els nins de dos anys ja poden utilitzar símbols i també tenen ja representacions mentals. Aquest tipus de pensament és més evolucionat encara que no és lògic. Jean Piaget el va denominar preoperatori perquè el considera com un moment de preparació per l’aparició de les operacions lògiques que són les vertaderes operacions mentals que apareixeran a partir dels set anys. Aquest periòde és com una fase de transició cap al periòde posterior.

Piaget va diferenciar dues fases dins l’evolució del periòde. La primera la del pensament simbòlic preconceptual (dels dos als quatre anys), i la segona la del pensament intuïtiu (dels quatre als set anys).

 

Pensament simbòlic i preconceptual

En aquesta fase hi ha una millora de la funció simbòlica. El nin cada cop més pot pensar en coses que no són presents en aquell moment. Ell és capaç de coordinar mentalment un nombre cada cop més alt d’esquemes relatius als objectes i als esdeveniments que tenen lloc al món. Piaget va definir la funció simbòlica com la habilitat per utilitzar una cosa per representar a un altre. Els símbols poden ser de moltes formes, i un dels efectes més importants és que el nin utilitza cada vegada més el llenguatge i amb més qualitat, cosa que li permet un major contacte social.

Quan millora la funció simbòlica també és fa més gran la capacitat d’imaginació del nin. També té molta importància el joc simbòlic, ja que poden realitzar jocs bastant complexes i de caràcter fictici, sabent sempre que el joc fictici no és real. Poden jugar a jocs figurats, gràcies a la funció simbòlica. Aquesta habilitat nova d’utilitzar objectes de forma fictícia i d’inventar escenaris i rols només és possible per les creixents capacitats de representació mental. En relació al pensament preconceptual podem dir que és un tipus de pensament que es troba entre la individualitat dels objectes i la generalitat dels conceptes. És a dir el nin encara no pot formar-se conceptes tal com els que utilitzen els adults per classificar el món. Els preconceptes que té el nin no són lògics, estan molt lligats amb l’acció i centrats amb les experiències que viu el propi nin. Ell no té un raonament deductiu, no pot anar de lo particular cap a lo general sinó que de lo particular a lo particular. També tenen dificultats per entendre el que significa el temps i les relacions que els objectes presenten a l’espai.


Pensament intuïtiu

Aquesta fase el pensament del nin és més complex i de més qualitat, és fonamenta en les dades perceptives que el nin obté del medi. I ara és capaç d’entendre les complexes relacions socials i diferenciar la realitat física i mental. El nin a n’enquesta fase es fonamenta i centra en dades perceptives, i el seu pensament esta centrat, ja que es fixa en alguna característica que li crida l’atenció del objecte, i després és incapaç d’oblidar-la per fixar-se amb altres. Piaget va denominar intuïtiu al pensament que el nin mostra justament per aquesta fixació en les dades perceptives més que en la lògica.

 

Egocentrisme

El pensament del nin és egocèntric. Està centrat amb ell mateix i li és del tot impossible agafar el punt de vista d’un altra persona. Són incapaços de situar-se cognitivament al lloc d’un altra que no sigui ell mateix. És incapaç de situar-se al punt de vista de l’altre, als sis o set anys els nins comencen a entendre els punts de vista dels altres.


Dificultat per classificar i per fer seriacions

L’operació de classificació és molt difícil pel nin, no sap agrupar els objectes o esdeveniments que van junts. En quant a la possibilitat de ordenar objectes en series també és un procés difícil pel nin. Les dificultat desapareixen quan més a prop es troba el nin del final d’aquest periòde.

 

Problemes per planificar accions

El nin preoperatori té greus problemes per poder planificar activitats, ja que és molt impulsiu, poc planificador i incapaç d prestar atenció a la mateixa tasca molt de temps. Totes aquestes coses fan que les seves accions siguin moltes vegades inacabades. La seva capacitat per planificar i regular la conducta va millorant poc a poc, aquesta regulació millora a mida que el llenguatge recolza al pensament.

 

Centració en lo present

Els nins d’aquesta edat consideren les coses tal com són al moment actual, però són incapaços d’entendre com han arribat a ser com són, no entenen els processos de transformació de la matèria.

   Realitzat per Maria Antonia Moyà

Desembre 22, 2008

1. Etapes del desenvolupament cognitiu.

Filed under: desenvolupament cognitiu,Uncategorized — clarambp @ 5:57 pm

 

1.1 La primera Infància

 

ESTADI SENSORIOMOTOR

 

Segons Piaget parlar del període sensoriomotor és parlar del naixement de la intel·ligència. Aquesta intel·ligència segons Piaget funciona en termes de sensació, percepció i habilitats motores.

El nen utilitza els seus sentits per captar informació del món, i utilitza les seves habilitats motores per actuar sobre aquest.

Aquest estadi es divideix en sis subestadis, dels quals els dos primers es refereixen al propi dos del nen, el tercer i el quart als objectes i a les persones, i els dos darrers tenen que veure amb l’aparició de les primeres representacions mentals a traves de la “manipulació” del ambient per part del nen.

Aquest estadi es caracteritza per que el nen va establint relacions amb el seu propi cos i relacions entre els objectes i els seus propis actes sobre aquests objectes.

En aquest estadi, el nen pot aprendre a diferenciar entre mitjans i fins, desenvolupa la intencionalitat, és capaç de dirigir les seves accions cap a objectius determinats, apareix la imitació, les primeres representacions mentals al mateix temps que els inicis del llenguatge i per tant és l’ inici del pensament abstracte i simbòlic.

 

·         PRIMER SUBESTADI: DEL NAIXEMENT AL PRIMER MES

El nen serà capaç de succionar, mirar, agafar, escoltar, plorar, etc, i d’aquesta forma es relacionarà amb el món exterior. Per tant, aquest primer mes, té com a característica fonamental l’exercici dels esquemes innats. El nen es capaç d’utilitzar aquests esquemes només de la forma involuntària, i per tant reflexa. Aquests són els únics esquemes d’interacció amb el món i amb ells mateixos que tenen aquests nens en aquests moments. Aquestes esquemes evolucionen de tal forma que al final del primer mes, el nen ja està preparat per realitzar les primeres adaptacions adquirides.

Inconvenients:

El nen no pot utilitzar aquestes conductes en situacions diferents a les quals el reflex es dispara, no funcionen, el nen no pot actuar deliberadament sobre el món, la seva conducta és involuntària ja que és reflexa.

 

·         SEGON SUBESTADI: DEL PRIMER AL QUART MES

Es caracteritza per l’aparició de les primeres adaptacions voluntàries i per tant adquirides.

Es tracta de la modificació dels esquemes ( reflexes) inicials. És a partir d’aquest segon mes de vida quan els nadons adapten aquestes conductes reflexes a l’entorn. Es tracta d’adaptacions adquirides per que els nens les aprenen gràcies a les seves experiències amb el món.

El nen descobreix a aquest subestadi que amb els objectes pot realitzar determinades activitats.

 

En aquest subestadi també apareix en el nen un altre conducta molt important per entendre el seu desenvolupament. Es tracta del que Piaget va denominar reacció circular que fa referència a una acció que realitza repetitivament el nadó molt sovint per que li ha produït una sensació de plaer. Aquesta conducta l’ha descobert per casualitat, li ha agradat i prova de fer-la i una altra vegada. Al principi no la realitzarà adequadament, però la repetició li permet una continua millora fins que aconsegueixi una execució perfecta de la conducta aquesta perd interès pel nen i deixa de repetir-la.

La reacció circular que apareix en aquest segon estadi, es diu “reacció circular primària”. Es caracteritza per que la conducta que realitza el nen una i altra vegada te que veure sempre amb el seu propi cos.

Aquestes reaccions circulars serveixen per que el nen prengui consciència del seu propi cos, i d’aquesta manera comenci a diferenciar entre el seu propi cos i els objectes i les persones que pertanyen al món exterior.

 

·         TERCER SUBESTADI: DELS QUATRE ALS VIUT MESOS

El nen comença a establir les primeres relacions entre la seva conducta i els seus efectes sobre el món.

En aquest moment apareix el que Piaget va denominar “reacció circular secundaria”.

Aquesta reacció es sembla molt a la primera. La diferencia entre una reacció primària i una secundària és que ara les reaccions repetitives ja no es centren al propi con del nen, sinó que tenen que veure amb persones o objectes del mon extern. A l’ inici les accions també són causals, i, a força de repetir-les, es tornen intencionades.

 

·         QUART SUBESTADI: DELS VUIT ALS DOTZE MESOS

En aquest subestadi apareixen noves adaptacions que apareixen com una millora de les fites aconseguides al període anterior quan a après a influir sobre el món.

En aquests moments, el nen és capaç de realitzar conductes plenament intencionades que modifiquen aspectes de l’entorn que l’envolta.

En aquest subestadi apareix en el nen les conductes orientades cap a un objectiu o meta.

El nen ja pot entendre la relació entre la seva conducta i l’efecte que produeix aquesta sobre el món.

 

·         CINQUÉ SUBESTADI: DELS DOTZA ALS DIVUIT MESOS

Aquest subestadi és una fase molt important d’exploració i experimentació amb l’entorn, és com si els nens intentessin descobrir el món. A més a més aquesta exploració és immensament activa.

Apareixen les reaccions circulars terciàries. Es caracteritzen per la modificació, a través de noves i diferents accions, del resultat d’una acció que s’ha donat anteriorment. Normalment es tracta de modificacions i combinacions d’accions realitzades a traves de reaccions circulars secundaries.

Per obtenir informació del món a través d’experiències es fonamenta amb l’assaig i l’error. Aquestes reaccions circulars terciàries son les estructures més complexes del estadi sensoriomotor i impliquen la comprensió de les relacions causa -efecte i a més requereixen de la conducta plenament intencional.

 

·         SISÈ SUBESTADI: DELS DIVUIT ALS VINT I QUATRE MESOS

Aquest pensament no està ben adquirit fins al període preoperatori.

El nen ja no actua per assaig i error manipulant directament els objectes, sinó que el nen ja pot realitzar “accions mentalment” per veure anticipadament quines serien les conseqüències sobre l’ambient.

El llenguatge te un paper fonamental en l’aparició de les representacions simbòliques. Aquestes noves combinacions mentals simbòliques que el nen ja és competent de realitzar, fan que el nen s’independitzi del món de lo perceptiu i es torni molt més abstracte.

El nen podrà, a partir d’ara, manipular els símbols que representen els objectes en lloc de tocar directament els objectes, i per això es farà més independent del món de l’acció i més dependent del pensament i del llenguatge.

 
Realitzat per Andrea Madrid

Octubre 27, 2008

Benvinguts

Filed under: Uncategorized — professorpep @ 10:59 am

Aquest és un treball del curs “Psicologia del desenvolupament” d’un grup d’alumnes dels estudis d’Educació Social de la UIB. Aquest treball està en fase de construcció.

Bloc a WordPress.com.