Psicologia de la infància

Desembre 23, 2008

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 8:05 pm

2.2- Desenvolupament socio-cognitu durant la primera infància


Durant els tres primers anys de vida, els bebès i els nins de curta edat aprenen i es desenvolupen més ràpidament que en ningun altre moment, particularment si reben amor, afecte, atenció, alè i estímuls mentals, així com també menjar nutritius i en un bon cuidat de la salut. El seu cervell es espectacularment receptiu, inclús en alguns períodes de la seva infància pot arribar a duplicar-se la mida de algunes parts del seu cervell, però si aquest no rep una estimulació apropiada, varis aspectes potencials del nin poden quedar debilitats.           

 

El desenvolupament psicosocial i el cognitiu es fonamental per el desenvolupament humà, ja que obsèquia als nins i nines la capacitar de aprendre a regir sobre nivells de pensament, emociones i sociabilitat cada vegada més complexos. Aquest desenvolupament du a avançar de lo simple a lo complicat, de una conducta dependent a una independent que permet al nin i la nina moure’s en un ambient particular, adaptar-se a nous ambients, i transformar els ambients en els quals viuen. El nin que es desenvolupa de una forma més complexa les possibilitats de subsistir i progressar, augmenten considerablement i també les ganes de participar vivament en les fases de la vida, sentint-se capaços de canviar el món.

 

La tàctica de major importància per el desenvolupament i el aprenentatge dels nins i nines és el contacte amb els seus semblants. Els pares i els cuidadors quan més parlin i responguin al nin i  a la nina, aquets aprendran més ràpidament.  Aquest han de parlar-los llegir-los, i cantar-los des de la seva lactància. Encara inclús sense ser capaços de entendre aquestes paraules, aquets  “diàleg” prematurs desenvolupen les seves capacitats verbals i el aprenentatge.

 

El joc es crucial per els nins i nines, donat que evoluciona els seus coneixements i experiències i els ajuda a desenvolupar la curiositat i la confiança en si mateixos. Els més petits aprenen utilitzant coses, comparant els resultats, fent preguntes i enfrontant desafiaments. El joc desenvolupa la capacitat verbal, de pensament, de plantejament i de organització, i el poder de prendre decisions. El estímul i el joc són especialment importants si el nins o la nina tenen alguna discapacitat.        

Els familiars i el cuidadors poden ajudar en el aprenentatge dels nins, ensenyant-los a fer feines simples amb instruccions concises, facilitant-los objectes per poder jugar i proposant-li noves dinàmiques, però sense dominar el seu joc, és a dir, vigilant-los de prop,  seguint les seves idees, però sense invadir-los. Els pares o cuidadors han de tenir cert grau de paciència quan els nins de curta edat insisteixen en voler qualcuna cosa sense ajuda per el seu propi peu. Aquets aprenen provant fins que sorgeix el èxit, estant sempre protegits del perill, el que lluitin per aconseguir noves metes i més difícils, és un avanç per el seu desenvolupament.  .

Els nins necessiten jugar amb materials simples adequats per la seva fase de creixement; Canvien i desenvolupen noves habilitats de manera constant. Els seus cuidadors han de advertir aquets canvis i deixar-se dur per ells per ajudar-los a desenvolupar-se més ràpidament.                    

Els pares, les mares i els cuidadors necessiten estar al corrent de les fases crucials que manifesta que el nin o la nina estan desenvolupant naturalment. Necessitant sabre quan tenen que cercar ajuda i com poden oferir un ambient humanitari i d’afecte amb els nins tant amb una discapacitat física o mental com no.

Tant els nins com les nines compareixen les mateixes necessitats físiques, mentals, emocionals i socials, tenint amb la mateixa capacitat per el aprenentatge i la mateixa necessitat d’afecte, atenció i aprovació, precisant també de les mateixes oportunitats per jugar e interactuar amb tots el membres de la família.             

Al any i mig , apareix l’etapa representacional o simbòlica, que és bàsica per el desenvolupament de la intel·ligència humana, és la capacitat per representat qualcuna cosa que no està en el present. Aquesta representació pot ser una paraula, un gest, una imatge mental, etc. A aquesta mateixa edat apareix el concepte de permanència del objecte, és a dir, sabem que un objecte o persona existeix encara que no la podem veure, alguns estudis demostren que els nins que han après aquest concepte accepten millor la separació dels pares.

Un dels grans i valorats llogres de la primera infància és el desenvolupament del llenguatge, a pesar de la seva poca vocalització i falta d’articulació només els pares saben, entenen i desxifren el que el seus fills volen transmetre. Gràcies al llenguatge el nin adquirirà un domini sobre el món que el envolta. A partir dels dos anys i mig, el nins volen conèixer el nom que se li dona a cada objecte, sent així una vertadera “caça del nom” denominant-la primera edat de les preguntes. L’aparició del llenguatge du a la modificació del aspecte afectiu i intel·lectual, amb dues conseqüències fonamentals:                                                      

– Possibilita l’intercanvi entre individus: passen més temps amb altres nins i nines i això unit al desenvolupament motor,  du a un augment espectacular de la freqüència i la complexitat de les interaccions socials.                                       

– Possibilita la interiorització de la paraula: apareix el pensament pròpiament dit. El/la nin o nina a més de parlar amb els demés, parla amb si mateix en el seu joc i conductes, interioriorizant aquestes (pren consciència d’elles).

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez 

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 7:58 pm

2.3 Desenvolupament socio-cognitiu durant els anys posteriors a la primera infància.

 

– El nen participa i/o estableix relacions amb un grup d’iguals, el grau d’acceptació o de rebuig dels companys i els èxits i fracassos dins el grup seran d’especial rellevància per al desenvolupament de la imatge de si mateix.

– Mitjançant la subordinació i l’acceptació dels interessos del grup, i a través de la interrogació progressiva en aquest, s’anirà consolidant el sentiment d’autoestima, independentment de la pròpia posició en el sistema de relacions que s’hagi establert en el grup. El grup contribueix a la construcció de la identitat social, ofereix al nen una nova font de valors i normes, l’aprenentatge de nombroses habilitats socials, intentar entendre el punt de vista dels altres, l’assimilació de l’estereotip del sexe, el desenvolupamnet cognitiu degut a la interacció amb els companys, …

 −Entre els 3 i 6 anys es manifesten clarament algunes tendències individuals, com la impulsivitat associada a l’expresivitat o la reflexivitat més relacionada amb la reserva com a l’estil d’actuació social personal.

 −En els nens menors a 3 anys, el factor més important és la proporció cuidador−nen, l’atenció requerida és individualitzada, mentre que entre els 3 i 5 anys el factor fonamental és la grandària del grup, en creix molt la influència, en concret, disminueix la dependència i facilita el funcionament grupal.

 

De 3 a 4 anys:

–         Desenvolupament socio-afectiu:

– Capta les expressions emocionals dels altres. 

−Durant el tercer any el nen participa amb més freqüència en les activitats amb els altres, hi ha menys crits i apropiacions de joguines, així com, amb la participació activa, comença a disminuir l’observació i es mostren obertament el riure, els somriures i els comentaris que provoquen les activitats.

– A estones pot ser dòcil com acte seguit rebel; Hi ha moments contradictoris amb les seves crisis de independència, donat que vol fer coses sol i a la vegada acompanyat.

−Dins l’entorn familiar, els nens estableixen les primeres relacions socials. Normalment, al principi són més entre mare i fill.

 – Els nens són capaços de dramatitzar els rols de l’entorn immediatament amb tota mena de detalls

– Apareixen conflictes en la seva identificació amb el adult.

– Assumeix les diferències sexuals.

 

De 4 a 5 anys:

– Desenvolupament socio-afectiu: és molt més independent i comença a tenir cert grau de seguritat en si mateix, passa llarg temps amb el seu grup de joc i comencen a aparèixer els terrors paradògics.     

−Es produeixen les primeres acceptacions i rebutjos per part dels companys. L’egoisme o l’egocentrisme van donant pas a les conductes de col·laboració encaminades a una finalitat comuna i a l’observança de les regles com a marc en què es desenvolupen les activitats.

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez i per Clara M. Balaguer

1. Etapes del Desenvolupament Cognitiu

Filed under: desenvolupament cognitiu,Uncategorized — clarambp @ 7:15 pm

1.2. LA SEGONA INFÀNCIA

 

L’ESTADI  PREOPERATORI

Aquest estadi va dels dos fins als set anys, és un període molt important en el que hi ha grans diferències entre els nins d’aquest període i els del període anterior. Els nins de dos anys ja poden utilitzar símbols i també tenen ja representacions mentals. Aquest tipus de pensament és més evolucionat encara que no és lògic. Jean Piaget el va denominar preoperatori perquè el considera com un moment de preparació per l’aparició de les operacions lògiques que són les vertaderes operacions mentals que apareixeran a partir dels set anys. Aquest periòde és com una fase de transició cap al periòde posterior.

Piaget va diferenciar dues fases dins l’evolució del periòde. La primera la del pensament simbòlic preconceptual (dels dos als quatre anys), i la segona la del pensament intuïtiu (dels quatre als set anys).

 

Pensament simbòlic i preconceptual

En aquesta fase hi ha una millora de la funció simbòlica. El nin cada cop més pot pensar en coses que no són presents en aquell moment. Ell és capaç de coordinar mentalment un nombre cada cop més alt d’esquemes relatius als objectes i als esdeveniments que tenen lloc al món. Piaget va definir la funció simbòlica com la habilitat per utilitzar una cosa per representar a un altre. Els símbols poden ser de moltes formes, i un dels efectes més importants és que el nin utilitza cada vegada més el llenguatge i amb més qualitat, cosa que li permet un major contacte social.

Quan millora la funció simbòlica també és fa més gran la capacitat d’imaginació del nin. També té molta importància el joc simbòlic, ja que poden realitzar jocs bastant complexes i de caràcter fictici, sabent sempre que el joc fictici no és real. Poden jugar a jocs figurats, gràcies a la funció simbòlica. Aquesta habilitat nova d’utilitzar objectes de forma fictícia i d’inventar escenaris i rols només és possible per les creixents capacitats de representació mental. En relació al pensament preconceptual podem dir que és un tipus de pensament que es troba entre la individualitat dels objectes i la generalitat dels conceptes. És a dir el nin encara no pot formar-se conceptes tal com els que utilitzen els adults per classificar el món. Els preconceptes que té el nin no són lògics, estan molt lligats amb l’acció i centrats amb les experiències que viu el propi nin. Ell no té un raonament deductiu, no pot anar de lo particular cap a lo general sinó que de lo particular a lo particular. També tenen dificultats per entendre el que significa el temps i les relacions que els objectes presenten a l’espai.


Pensament intuïtiu

Aquesta fase el pensament del nin és més complex i de més qualitat, és fonamenta en les dades perceptives que el nin obté del medi. I ara és capaç d’entendre les complexes relacions socials i diferenciar la realitat física i mental. El nin a n’enquesta fase es fonamenta i centra en dades perceptives, i el seu pensament esta centrat, ja que es fixa en alguna característica que li crida l’atenció del objecte, i després és incapaç d’oblidar-la per fixar-se amb altres. Piaget va denominar intuïtiu al pensament que el nin mostra justament per aquesta fixació en les dades perceptives més que en la lògica.

 

Egocentrisme

El pensament del nin és egocèntric. Està centrat amb ell mateix i li és del tot impossible agafar el punt de vista d’un altra persona. Són incapaços de situar-se cognitivament al lloc d’un altra que no sigui ell mateix. És incapaç de situar-se al punt de vista de l’altre, als sis o set anys els nins comencen a entendre els punts de vista dels altres.


Dificultat per classificar i per fer seriacions

L’operació de classificació és molt difícil pel nin, no sap agrupar els objectes o esdeveniments que van junts. En quant a la possibilitat de ordenar objectes en series també és un procés difícil pel nin. Les dificultat desapareixen quan més a prop es troba el nin del final d’aquest periòde.

 

Problemes per planificar accions

El nin preoperatori té greus problemes per poder planificar activitats, ja que és molt impulsiu, poc planificador i incapaç d prestar atenció a la mateixa tasca molt de temps. Totes aquestes coses fan que les seves accions siguin moltes vegades inacabades. La seva capacitat per planificar i regular la conducta va millorant poc a poc, aquesta regulació millora a mida que el llenguatge recolza al pensament.

 

Centració en lo present

Els nins d’aquesta edat consideren les coses tal com són al moment actual, però són incapaços d’entendre com han arribat a ser com són, no entenen els processos de transformació de la matèria.

   Realitzat per Maria Antonia Moyà

Desembre 22, 2008

1. Etapes del desenvolupament cognitiu.

Filed under: desenvolupament cognitiu,Uncategorized — clarambp @ 5:57 pm

 

1.1 La primera Infància

 

ESTADI SENSORIOMOTOR

 

Segons Piaget parlar del període sensoriomotor és parlar del naixement de la intel·ligència. Aquesta intel·ligència segons Piaget funciona en termes de sensació, percepció i habilitats motores.

El nen utilitza els seus sentits per captar informació del món, i utilitza les seves habilitats motores per actuar sobre aquest.

Aquest estadi es divideix en sis subestadis, dels quals els dos primers es refereixen al propi dos del nen, el tercer i el quart als objectes i a les persones, i els dos darrers tenen que veure amb l’aparició de les primeres representacions mentals a traves de la “manipulació” del ambient per part del nen.

Aquest estadi es caracteritza per que el nen va establint relacions amb el seu propi cos i relacions entre els objectes i els seus propis actes sobre aquests objectes.

En aquest estadi, el nen pot aprendre a diferenciar entre mitjans i fins, desenvolupa la intencionalitat, és capaç de dirigir les seves accions cap a objectius determinats, apareix la imitació, les primeres representacions mentals al mateix temps que els inicis del llenguatge i per tant és l’ inici del pensament abstracte i simbòlic.

 

·         PRIMER SUBESTADI: DEL NAIXEMENT AL PRIMER MES

El nen serà capaç de succionar, mirar, agafar, escoltar, plorar, etc, i d’aquesta forma es relacionarà amb el món exterior. Per tant, aquest primer mes, té com a característica fonamental l’exercici dels esquemes innats. El nen es capaç d’utilitzar aquests esquemes només de la forma involuntària, i per tant reflexa. Aquests són els únics esquemes d’interacció amb el món i amb ells mateixos que tenen aquests nens en aquests moments. Aquestes esquemes evolucionen de tal forma que al final del primer mes, el nen ja està preparat per realitzar les primeres adaptacions adquirides.

Inconvenients:

El nen no pot utilitzar aquestes conductes en situacions diferents a les quals el reflex es dispara, no funcionen, el nen no pot actuar deliberadament sobre el món, la seva conducta és involuntària ja que és reflexa.

 

·         SEGON SUBESTADI: DEL PRIMER AL QUART MES

Es caracteritza per l’aparició de les primeres adaptacions voluntàries i per tant adquirides.

Es tracta de la modificació dels esquemes ( reflexes) inicials. És a partir d’aquest segon mes de vida quan els nadons adapten aquestes conductes reflexes a l’entorn. Es tracta d’adaptacions adquirides per que els nens les aprenen gràcies a les seves experiències amb el món.

El nen descobreix a aquest subestadi que amb els objectes pot realitzar determinades activitats.

 

En aquest subestadi també apareix en el nen un altre conducta molt important per entendre el seu desenvolupament. Es tracta del que Piaget va denominar reacció circular que fa referència a una acció que realitza repetitivament el nadó molt sovint per que li ha produït una sensació de plaer. Aquesta conducta l’ha descobert per casualitat, li ha agradat i prova de fer-la i una altra vegada. Al principi no la realitzarà adequadament, però la repetició li permet una continua millora fins que aconsegueixi una execució perfecta de la conducta aquesta perd interès pel nen i deixa de repetir-la.

La reacció circular que apareix en aquest segon estadi, es diu “reacció circular primària”. Es caracteritza per que la conducta que realitza el nen una i altra vegada te que veure sempre amb el seu propi cos.

Aquestes reaccions circulars serveixen per que el nen prengui consciència del seu propi cos, i d’aquesta manera comenci a diferenciar entre el seu propi cos i els objectes i les persones que pertanyen al món exterior.

 

·         TERCER SUBESTADI: DELS QUATRE ALS VIUT MESOS

El nen comença a establir les primeres relacions entre la seva conducta i els seus efectes sobre el món.

En aquest moment apareix el que Piaget va denominar “reacció circular secundaria”.

Aquesta reacció es sembla molt a la primera. La diferencia entre una reacció primària i una secundària és que ara les reaccions repetitives ja no es centren al propi con del nen, sinó que tenen que veure amb persones o objectes del mon extern. A l’ inici les accions també són causals, i, a força de repetir-les, es tornen intencionades.

 

·         QUART SUBESTADI: DELS VUIT ALS DOTZE MESOS

En aquest subestadi apareixen noves adaptacions que apareixen com una millora de les fites aconseguides al període anterior quan a après a influir sobre el món.

En aquests moments, el nen és capaç de realitzar conductes plenament intencionades que modifiquen aspectes de l’entorn que l’envolta.

En aquest subestadi apareix en el nen les conductes orientades cap a un objectiu o meta.

El nen ja pot entendre la relació entre la seva conducta i l’efecte que produeix aquesta sobre el món.

 

·         CINQUÉ SUBESTADI: DELS DOTZA ALS DIVUIT MESOS

Aquest subestadi és una fase molt important d’exploració i experimentació amb l’entorn, és com si els nens intentessin descobrir el món. A més a més aquesta exploració és immensament activa.

Apareixen les reaccions circulars terciàries. Es caracteritzen per la modificació, a través de noves i diferents accions, del resultat d’una acció que s’ha donat anteriorment. Normalment es tracta de modificacions i combinacions d’accions realitzades a traves de reaccions circulars secundaries.

Per obtenir informació del món a través d’experiències es fonamenta amb l’assaig i l’error. Aquestes reaccions circulars terciàries son les estructures més complexes del estadi sensoriomotor i impliquen la comprensió de les relacions causa -efecte i a més requereixen de la conducta plenament intencional.

 

·         SISÈ SUBESTADI: DELS DIVUIT ALS VINT I QUATRE MESOS

Aquest pensament no està ben adquirit fins al període preoperatori.

El nen ja no actua per assaig i error manipulant directament els objectes, sinó que el nen ja pot realitzar “accions mentalment” per veure anticipadament quines serien les conseqüències sobre l’ambient.

El llenguatge te un paper fonamental en l’aparició de les representacions simbòliques. Aquestes noves combinacions mentals simbòliques que el nen ja és competent de realitzar, fan que el nen s’independitzi del món de lo perceptiu i es torni molt més abstracte.

El nen podrà, a partir d’ara, manipular els símbols que representen els objectes en lloc de tocar directament els objectes, i per això es farà més independent del món de l’acció i més dependent del pensament i del llenguatge.

 
Realitzat per Andrea Madrid

1. Etapes del desenvolupament cognitiu.

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 5:45 pm

 

 

 

1.3. La Tercera infància fins la adolescència

     

 

 

ESTADI OPERACIONAL CONCRET


 

Aquest període s’estén des dels sis- set fins els onze- dotze anys i es caracteritza per la superació de les competències que presentava el nen en l’etapa anterior. El pensament, segons Piaget ja no és tan incomplet, ni tampoc és preoperacional.

Ara apareixen les “veritables operacions mentals”. La intel·ligència es torna molt més complexa i sofisticada. També és important dir que els conceptes que el nen és capaç de formar-se ja són molt més fidels a la realitat, són de més qualitat. Tenen lògica i són ordenats, al mateix temps que altament simbòlics, ja que el pensament intuïtiu i preconceptual han desaparegut en el nen ordinari.

Los operacions del nen operacional són internes, o sigui mentals, mentre que les del nen més petit són també internes però molt “contaminades” per dades externes, i a més en moltes ocasions requereixen d’una acció en el món dels objectes o de les persones que acompanyi a l’acció interna.

Aquestes accions interiors que el nen realitza ara estan molt ordenades i organitzades dintre de les estructures mentals, coordinant-se altament entre elles a través d’una important integració dintre del sistema que és la intel·ligència.

El pensament del subjecte és molt més equilibrat, més estable, per això es torna més independent de la realitat i també més coherent i més flexible.

El nen ja no es deixa confondre per la informació que li arriba a través dels sentits, sinó que utilitza la lògica.

 

ALTRES CARACTERÍSTIQUES DEL PENSAMENT OPERACIONAL CONCRET:


El pensament egocèntric del nen, característic de l’etapa anterior, també desapareix. Ara el nen es “descentra”, pot situar-se en el punt de vista dels altres, i és capaç d’adonar-se de quin és la cognició dels altres. Per això el nen té molta més facilitat per a socialitzar-se i entendre als demés.

El pensament del nen és reversible, pot fer una operació mental i desprès, a continuació desfer-la per a arribar de nou a l’original.

Existeix una mobilitat cognitiva major a través de la qual el subjecte pot usar esquemes diferents combinant-los entre ells.

Totes aquestes noves capacitats permeten al nen crear teories molt millors sobre el món. El seu univers ja està molt més prop de l’adult.

Són capaços de reflexionar sobre el que pot ocórrer i preveure i quina és la millor acció per a realitzar segons siguin els seus interessos. Aquestes teories que es fa sobre el món encara no són molt correctes si ha de manipular informació molt abstracta o altament simbòlica.

 

Realizado por Andrea Madrid

Desembre 19, 2008

2. Aspectos cognitivos de la vida social según la teoria socio-cultural (Vigotski)

Filed under: desenvolupament cognitiu — syl7 @ 4:06 pm
Tags:

2.1. Naturaleza del conocimiento social.

El conocimiento social

El conocimiento social toma como objeto a los humanos y a los asuntos humanos; se refiere al conocimiento respecto a las personas y sus hechos. Se ocupa del mundo estrictamente social, no del físico ni del lógico-matemático, sin duda alguna, estos tres mundos tengan marcada en su superfície la huella del hombre.

La naturaleza del hombre

Las observaciones e inferencias que hacemos se ocupan fundamentalmente, de las intenciones, las actitudes, las emociones, las ideas, las habilidades, los propósitos, los rasgos, los pensamientos, las percepciones y los recuerdos, hechos que están dentro de la persona y que son estrictamente psicológicos. Igualmente, atendemos a ciertas cualidades psicológicas de las relaciones entre personas, tales como la amistad, el amor, el poder y la influencia. Atribuimos a las personas rasgos de conciencia y autodeterminación, así como la capacidad para representarse su entorno, que a la vez median en sus acciones.

Las personas en cuestión incluyen tanto al yo como a los otros, reflexionamos sobre grupos sociales y gente en general, además de seres humanos en concreto que meditamos sobre lo que deben hacer las personas y los grupos y sobre por qué deben hacerlo, además de sobre lo que efectivamente hacen.
Los posibles objetos del conocimiento social humano son muy numerosos y diversos y la representación que tiene actualmente la psicología de ellos es casi con toda seguridad insuficiente, tanto en su riqueza como en su amplitud.

Hay algunas condiciones previas muy generales necesarias para una ejecución satistactoria de cualquier acción específica de pensamiento social. Resaltaremos tres condiciones previas de este tipo: Existencia, Necesidad e Inferencia.

Existencia: Conocimientos básicos de la persona sobre la existencia, como una de las posibilidades de la vida, de un determinado hecho o fenómeno del mundo social. Para pensar en algún aspecto del mundo social, antes es necesario, evidentemente, saber simplemente que dicho aspecto existe como objeto posible del conocimiento social.

Necesidad: Disposición o necesidad sentida de intentar una acción de conocimiento social. Una persona puede saber a la perfección que tanto él como otras personas tienen experiencias denominadas sentimientos y aún así puede que no intente descubrirlos cuando se presenta la situación propicia. Puede no ocurrírsele, puede no desearlo o puede sencillamente no ver ninguna razón para hacer semejante esfuerzo.

Inferencia: Destreza o habilidad para realizar con éxito una determinada forma de conocimiento social. No es necesario que el pensamiento implique “inferencia” estrictamente definida, cualquier proceso socio-cognitivo cumple los requisitos.

La distinción entre Existencia e Inferencia resulta especialmente clara en el área del conocimiento de las percepciones visuales.

El problema de calcular (Inferencia) la perspectiva visual de otra persona en situaciones como ésta puede ir de lo trivialmente fácil a lo prácticamente imposible, dependiendo de la complejidad del conjunto de objetos presentados, de la serie de fotografías usadas, etc.
Este tipo de caraterización de la naturaleza general del conocimiento social nos indica implícitamente en qué consiste su desarrollo (qué tipo de desarrollo es el desarrollo sociocognitivo). Es el desarrollo de la consiencia y el conocimiento general (Existencia) de la enorme variedad de posibles objetos de conocimiento social. Es también el desarrollo de la consciencia (Necesidad) de cuándo y por qué podemos o debemos intentar descifrar esos objetos. Finalmente, es el desarrollo de una amplia gama de destrezas cognitivas (Inferencia) con las que descifrar esos objetos.

Realitzat per Silvia Madrid

Octubre 27, 2008

Com és el desenvolupament cognitiu del nin en la edat infantil?

Filed under: desenvolupament cognitiu — professorpep @ 10:37 am

Benvolgudes alumnes, no heu de treballar aquí les teories de Piaget y Vigotski. Sinò com és el desenvolupament del nin. Per tant podeu deixar fora els aspectes més conceptuals. Jo mateix us he deixat l’ìndex com el trobo més adient. Podeu començar a redactar ja.

Pep Pérez

S’encarreguen d’aquest apartat: Silvia Madrid, Marian Moya, Andrea Madrid, Clara Balaguer, Clara González

 

 1. Etapas del desarrollo cognitivo según Piaget.

        1.1. La Primera Infancia

         1.2. La Segunda Infancia

          1.3. La Tercera Infancia hasta la Adolescencia

 

2. Aspectos cognitivos de la vida social según la teoria socio-cultural (Vigotski)

         2.1. Naturaleza del conocimiento social.

         2.2. Desarrollo socio-cognitivo durante la primera infancia.

         2.3. Desarrollo socio-cognitivo durante los años posteriores a la primera infancia.

 

 

 

 

 

 

 

 

Bloc a WordPress.com.