Psicologia de la infància

Desembre 24, 2008

3. El llenguatge del 2 als 6 anys.

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:20 pm

3.1 El llenguatge

Quan parlam del llenguatge entre els dos i els sis anys, parlem d’una etapa que és troba dintre el període de la segona infància.

Una etapa caracteritzada per una explosió lingüística. El ritme i l¡amplitud de l’aprenentatge augmenta de forma notable i ràpida.

Es pot definir de dues maneres o es caracteritza per dos períodes; un període sensible, duran el qual el desenvolupament es dona d’una manera ràpida i un període crític a on el nen té un lapsus en el qual sorgeix un desenvolupament que no tornarà a sorgir.

Així doncs tenim que la segona infància es un període sensible on el vocabulari i la gramàtica s’aprenen de forma fàcil i ràpida i no només a causa de les característiques neurològiques que presenten a n’aquesta edad. Si no perquè també la major part de nins tenen una motivació social poderosa i una absència de l’autocrítica.

Podem dir que el llenguatge pot aprendre en qualsevol moment durant la vida, encara que durant la segona infancia les paraules i la gramàtica son apreses amb més facilitat.

3.2 El vocabulari

A la segona infància augmenta, de forma fàcil i ràpida. Va des de les 500 paraules als dos anys d’edat fins a les 10.000 dels 6 anys. Els psicolegs es demanen el perquè d’aquest fet. A l’any o més després d’haver aconseguit un acurat aprenentatge de la paraula la ment humana ha desenvolupat un conjunt interconectat de categories de vocabulari, una espècie de mapa mental sobre el qual poden registrar el significat de les paraules. En aquest tipus de procés, valors i mitjançant el qual es localitzen i es registren les noves paraules es denomia “mapeo rapido”.

Els nins aprenen ràpidament nous noms d’animals perquè poden ser situats o ubicats al cervell vora el nom de l’animal. Això dona el nom a mapeo rapido, que abans d’aturar-se per pensar una definició ràpida i esperar que una paraula sigui entesa en varis contextos, el nen simplement escolta una paraula una o dues vegades i la fixa en el mapa del llenguatge mental. Exemple; si et demanen sobre el Nepal, t’imagines la India, pero no localitzes exactament la situació.

L’extensió lògica està relacionada amb el “mapeo rapido”. Després de l’aprenentatge d’una paraula, els nins apliquen a aquesta altres objectes desconeguts amb la mateixa categoria.

El “mapeo rapido” dels nins compta amb l’ajuda dels pares, que rotulen les coses noves per a ells. Exemple; els hi fan comparar animals, coses, plomes.

En general els nins utilitzen alguns principis bàsics per ajudar-se a aprendre el llenguatge. Diferents hipòtesis que ho expliquen:

  1. les que pensen que la sintaxi es la clau important. Exemple: Aprenen a diferenciar un nom propi d’un nom comú, adjectius, verbs…

  2. Les paraules es refereixen a objectes complets, i que cada objecte té un sol nom. El nins han d’estar en un context social a on escoltin conversar les persones per que es pugui produir un “mapeo rapido”.

Els nins petits no poden comprendre els objectius abstractes i metàfores, ja que no hi ha un referent en la seva experiència que els hi deixi explicar dins la seva ment. El “mapeo rapido” es massa liberal i només permet un significat per paraula.

També presentaran dificultats amb les paraules que serveixen per fer comparacions, ja que no comprenen la naturalesa relativa d’aquestes paraules. Per exemple: Quan veuen una piscina fonda, una vegada han experimentat el que es la fondari, ho entenen.

Finalment les paraules que expressen relacions de lloc i de temps també són difícils per ells.

3.3 Normes Gramaticals

La gramàtica d’un idioma inclou l’estructura, les tècniques i les normes que s’utilitzen per comunicar el significat. L’ordre i la repetició de les paraules, el prefixes i sufixes, l’entonació i la pronunciació tot forma part d’aquest aspectes del llenguatge.

Els pares es xerren amb els fills i animant-los a xerrar contribueixen directament a accelerar i millorar l’ús del llenguatge. Un estudi amb bessons ho va determinar.

Seguint les normes

El nin petit aprèn lliçons de gramàtica i amb freqüència tendeix a aplicar les regles gramaticals excessivament. Sobreregularització

Exemples: Afegir la “s” a pronoms i adverbis igualment amb noms: “Pisses”.

Encara que aquest indici de sobreregularització sigui tècnicament incorrecte és una mostra de que el nin està interioritzant les normes i que cada vegada mostra que progressa més amb el llenguatge, es conscient de que utilitza de manera correcta la gramàtica, i que els errors són cada vegada més sofisticats.

Algunes formes gramaticals no són accessibles per als nins però la majoria són de fácil comprensió. Vigotsky diu que la zona de desenvolupament es troba entre les formes gramaticals simples que el nin entén bé i aquelles que són incomprensibles. En aquesta zona la mediació social que fan els adults amb els nins pot facilitar o no l’aprenentatge.

Aprenent dos idiomes

En el món actual el bilingüisme es una avantatja, i és més difícil del que sembla, perquè no només depèn de la exposició i la motivació si no que també influeix el semblant que tingui el nou llenguatge amb el que el nin fa servir.

El nins molt petits poden aprendre a dominar dos idiomes distints, distingeixen les gramàtiques bastant bé i interioritzen les pautes i els gests. Aquesta es la millor època en la que hi ha la explosió del vocabulari.

Els errors que els nins bilingües solen cometre; són errors interlingüístics en el vocabulari, la gramàtica i la pronunciació, quan no coneixen la paraula la anomenen amb l’altre idioma.

Monolingüisme i bilingüisme. Existeix una divergència d’opinions entre si és convenient ensenyar als nins de 5 anys un nou idioma com l’anglès o si seria un inconvenient per al seu bon aprenentatge amb l’idioma que ja comença a dominar.

  • Monolingüisme: senyala que la competència bilingüe s’obté a partir del desenvolupament del vocabulari dominat i que és un domini més lent que la lectoescritura.

  • Bilingüisme: Els que ho defensen diuen que de forma correcte poden parlar dos idiomes als 5 anys, i que són menys egocèntrics i presenten una millor comprensió del llenguatge, van més avançats amb les formulacions de les seves pròpies teories.

I com es possible que passi això?. Els estudis evolutius confirmen que es poden aprendre amb la mateixa fluïdesa dos idiomes o mes. Encara que els nins bilingües són més fluïts amb les dues llengües comparant amb nins monolingües dels seu mateix estat socioeconòmic. Amb freqüència els nins aprenen una llengua familiar ( emocional) i a part aprenen una altra llengua a l’escola ( lògica) i presenten dificultats per trobar les paraules o tons adequats que utilitzen a casa per xerrar a l’escola i viceversa. Hi ha dues maneres per dominar dos idiomes de la mateixa manera.

Per una banda que cada primogènit tingui un idioma diferent. En aquest cas el nin presenta la mateixa expressió del vocabulari ” mapeo rapido” i sobreregularització en les dues llengües de la mateixa manera.

Per una altra banda es enviar el nin a una guarderia a on se’ls hi ensenya un segon idioma

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: