Psicologia de la infància

Desembre 24, 2008

2. Els primers dos anys de llenguatge

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:26 pm

El llenguatge, amb milers de paraules de vocabulari bàsic, amb expressions idiomàtiques, desenes de regles gramaticals i un conjunt d’excepcions, és la fita intel·lectual més important dels nins. És una adquisició humana meravellosa que diferencia a la nostra espècie, degut a que els cervells humans són més complexes que els dels animals. Pot haver bastant semblança com per exemple entre l’humà i el goril·la que comparteixen un total de 99 % de gens en comú. Tot i així un nin de dos anys tendrà tres vegades més potència cerebral que un goril·la adult. El tamany del còrtex cerebral és el que ens diferencia d’ells significativament.

Tots els nins del món segueixen la mateixa seqüència del “desenvolupament temprà” del llenguatge. El moment en que s’aconsegueix l’habilitat lingüística i la seva profunditat varien; el més avançat 10% dels nins de 2 anys coneixen més de 550 paraules, i el 10 % menys avançat en parlen unes 100.

2.1 Etapa pre-lingüística

Els bebès estan dotats per aprendre el llenguatge abans i tot del seu naixement, degut a la seva aptitud cerebral i en part per les experiències auditives durant els darrers mesos d’embaràs. Els nonats prefereixen sentir sons parlats, com la “parla proinfantil”, una forma de parlar dels adults cap als infants amb un tò de veu més agut que el normal, de manera simplificada i repetitiva.

La vocalització

Els infants molt petits fan molt més que escoltar. Són criatures ruidoses- ploren, parlen baix, i emeten tota classe de sons des de les primeres setmanes de vida. Aquests sons poc a poc es van fent més variats fins que als 4 mesos de vida tenen un repertori verbal a on mesclen gemecs, cantarrines…

Els primers sons són en realitat reflexes, però als 4 mesos són més intencionals, pronunciats ara com a conversació. Si els cuidadors de l’infant han estat atents en les primeres setmanes, ja saben que un gemec significa: “Estic despert i tenc gana” Aleshores amb la resposta correcta per part de l’adult , l’infant no necessita avançar fins al pròxim pas del procés de comunicació, com cridar o plorar.

Els primers sons segueixen la seqüència de Piaget dels reflexes a l’adaptació i després a la comunicació que farà “que les percepcions interessants perdurin”. Els “abordajes” també són notables en la reacció infantil als adults. Els adults permeten la comunicació en diferents nivells, i els infants actuen d’acord amb les seves percepcions, fent tots els renous que serveixen per comunicar-se en els primers mesos de vida.

El Balbuceig

Al voltant dels 6 ò 7 mesos, els infants comencen a repetir determinades síl·labes com ( ma-ma-ma, da-da-da, ba-ba-ba), aquest fenomen és conegut com el balbuceig, l’aprenentatge a partir de l’experiència; tots els infants ho fan si és que tenen la possibilitat. Els sons que emeten són similars independentment del llenguatge que parli els pares. En els mesos següents, el balbuceig comença a variar i a incorporar més sons de la llengua materna, pot ser per que els nins imiten els sons que escolten.

Els infants sords comencen a emetre sons de balbuceig varis mesos més tard que altres infants i emeten menys sons en general. De totes formes els infants sords en realitat poden començar a balbucejar amb les mans en la mateixa època que els infants que hi senten, els que ho fan de forma oral. En els anàlisis de gravacions de infants sords els pares dels quals es comuniquen a través del llenguatge de signes revelen que, abans dels deu mesos, aquests infants utilitzen una dotzena de gestos manuals diferents, la majoria dels quals es semblen als elements bàsics del llenguatge de signes nord-americà emprat pels seus pares un una forma rítmica, repetitiva, què és anàloga a la del balbuceig normal.

En realitat, cap als 10 mesos els infants que hi senten normalment i els infants sords es comuniquen en gestos, com senyalar objectes, aixecar els braços perquè els agafin. Tant uns com altres “balbucegen” de forma espontània, amb les mans o de forma oral. Els infants sords redueixen el balbuceig oral i incrementen la gesticulació just quan els infants que hi senten fan el contrari.

2.2 Inici etapa lingüística

2.2.1 Les primeres paraules

Al voltant de l’any d’edat, quasi tots els infant diuen unes poques paraules que no pronuncien amb claredat ni utilitzen de forma precisa. Normalment els cuidadors senten i comprenen les primeres paraules abans que els estranys, cosa que dificulta als investigadors determinar amb exactitud el que pot dir un infant de 12 mesos.

La explosió del llenguatge

Una vegada que el vocabulari del nin avarca unes 50 paraules, de manera repentina comença a construir-se ràpidament, a un promig de 50 a 100 paraules o inclús més per mes. El arriba a convertir-se a una espècia de “aspiradora” per les paraules i absorbeix un promig de una paraula cada 90 minuts que es manté despert. Aquesta explosió del llenguatge es denomina explosió de noms, perquè les primeres paraules inclouen un nombre desproporcionat de substantius.

Tots els nins pareixen aprendre més substantius, amb especial aquells que es refereixen a les criatures animades, abans que verbs, adjectius i altres elements de la parla. Les denominacions per a cada cuidador significatiu, (dada, mama) apareix entre els 12 i els 18 mesos. Altres paraules freqüents es refereixen a les menjades preferides dels nins, i si el control d’esfínters es un problema, les paraules per a la eliminació (pi-pi, po-po) s’utilitzen com a etiquetes al principi per al producte, després per el procés. Totes aquestes paraules tenen una estructura similar: dues síl·labes idèntiques, cada consonant seguida d’una vocal. La raó es que les paraules curtes de dues síl·labes com m,t,d o p són més fàcils de dir per l’infant perquè continuen directament el balbuceig. Els sons espontanis de l’infant són interpretats i emprats per totes les cultures per formar paraules i no al revés. Això facilita la comunicació primerenca.

Les primeres paraules també reflexen les característiques cognitives de la infància, incloses les característiques de les coses que dirigeixen el seu abordatge, la interacció social i la percepció dinàmica- tots elements clau en el processament de la informació. La importància de construir sobre les preferències i les percepcions dels nins se fa obvia en un experiment a on es presentaven a nins de 12 mesos dos objectes sense nom, un en moviment de color brillant i l’altre estàtic de color arena. Un adult intentà fer-los aprendre el nom de l’objecte però els infants no mostraven interès. Les primeres paraules adopten prest matisos en el to, el volum i la cadència, que són els precursors per la gramàtica inicial, a on una paraula tot sola, anomenada holofrase transmet un missatge concret en el mode com es parla.

Encara que tots els nous parlant diuen moltes paraules al principi, prest la cultura mostra les seves influències. Als 18 mesos els nins de parla anglesa aprenen més substantius que els nins coreans o xinesos, aquests aprenen més verbs que els infants d’altres bandes. El xinès i el coreà són llenguatges molt verbals, a on els adults utilitzen més verbs i els situen al principi o al final de les oracions.

Jugar i aprendre sobre els objectes és fonamental per la cultura nordamericana, mentres que les cultures del est d’Àsia destaquen la interacció humana. En cada cultura, les influències de la família i la personalitat també afecten el vocabulari típic de l’infant. Alguns infants són anomenats “referencials” perquè en principi aprenen paraules que es refereixen a objectes; altres són “expressius” perquè saben més paraules socials (com adalt, hola,no, si) i les utilitzen per expressar les seves relacions i emocions. Aquesta diferencia sol estar relacionada amb les classes de paraules que els cuidadors consideren importants.

Els primers errors

Quan els nins comencen a aprendre el llenguatge, s’equivoquen sovint. Una inexactitut comú és la restricció semàntica, és a dir, aplicar una paraula de manera molt restringida, per exemple quan moix tan sols anomena el moix de la familia i no al dels demés. Un infant pot aprendre una paraula i llavors resistir-se a aprendre altres alternatives. Això en realitat es una prova de la estratègia general de l’aprenentatge de paraules que per lo comú opera bastant bé i es denomina sesgo de exclusivitat mutua. Això significa que cada objecte té solament un nom.

També apareix la tendència oposada, amb paraules que són aplicades amb major amplitud de lo que perment el seu significat. Això es coneix com a sobreextensió semàntica i pot dur a un infant a anomenar a dues persones mamà.

Les dificultats poden aparèixer si els conceptes no són clars des de un punt de vista cognitiu.

2.2.2 La gramàtica primerenca

Els adults tendeixen a advertir els usos incorrectes del vocabulari, però no se’n adonen en la mateixa mesura dels progressos lingüístics dels infants. En realitat, el tema principal de l’aprenentatge no són els errors dels joves emprenedors sino la velocitat i la eficiència globals.

Els infants sembla que “experimenten per veure” amb paraules, com el petit científic de Piaget en els experiments amb objectes. Els petits científics es converteixen en petits lingüístes. No és extrany per a un infant de 18 mesos caminar pel carrer senyalant tots els vehicles i preguntant ” cotxo?” “tren?” segurament per confirmar les seves hipòtesis sobre quines són les paraules que corresponen a determinades coses.

La gramàtica compren tots els mètodes que els llenguatges empren per comunicar els significats, a demés de les paraules en si mateixes. L’odre de les paraules, els prefixos, els sufixos, l’entonació, el volum, les formes verbals,, els pronoms i les negacions, les preposicions i els articles, són aspectes gramaticals. Cada llenguatge té les seves pròpies regles, lo que dificulta l’aprenentatge d’un llenguatge nou. Els infants comencen a utilitzar la gramàtica al mateix temps que comencen a expressar holofrases.

Les oracions de dues paraules

La gramàtica és més evident un cop s’ha produït l’explosió dels noms, quan els infants comencen ajuntar paraules. Als 21 mesos és quan és produeix la primera frase amb dues paraules. Alguns infants ho aconsegueixen als 15 mesos i d’altres s’allarguen fins als 24. Es necessària una compressió lingüística considerable per combinar les paraules, ja que l’ordre de les paraules canvien el significat de la frase. Tot i així en les primeres frases, els infants demostren que han entès allò bàsic.

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: