Psicologia de la infància

Desembre 23, 2008

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 8:05 pm

2.2- Desenvolupament socio-cognitu durant la primera infància


Durant els tres primers anys de vida, els bebès i els nins de curta edat aprenen i es desenvolupen més ràpidament que en ningun altre moment, particularment si reben amor, afecte, atenció, alè i estímuls mentals, així com també menjar nutritius i en un bon cuidat de la salut. El seu cervell es espectacularment receptiu, inclús en alguns períodes de la seva infància pot arribar a duplicar-se la mida de algunes parts del seu cervell, però si aquest no rep una estimulació apropiada, varis aspectes potencials del nin poden quedar debilitats.           

 

El desenvolupament psicosocial i el cognitiu es fonamental per el desenvolupament humà, ja que obsèquia als nins i nines la capacitar de aprendre a regir sobre nivells de pensament, emociones i sociabilitat cada vegada més complexos. Aquest desenvolupament du a avançar de lo simple a lo complicat, de una conducta dependent a una independent que permet al nin i la nina moure’s en un ambient particular, adaptar-se a nous ambients, i transformar els ambients en els quals viuen. El nin que es desenvolupa de una forma més complexa les possibilitats de subsistir i progressar, augmenten considerablement i també les ganes de participar vivament en les fases de la vida, sentint-se capaços de canviar el món.

 

La tàctica de major importància per el desenvolupament i el aprenentatge dels nins i nines és el contacte amb els seus semblants. Els pares i els cuidadors quan més parlin i responguin al nin i  a la nina, aquets aprendran més ràpidament.  Aquest han de parlar-los llegir-los, i cantar-los des de la seva lactància. Encara inclús sense ser capaços de entendre aquestes paraules, aquets  “diàleg” prematurs desenvolupen les seves capacitats verbals i el aprenentatge.

 

El joc es crucial per els nins i nines, donat que evoluciona els seus coneixements i experiències i els ajuda a desenvolupar la curiositat i la confiança en si mateixos. Els més petits aprenen utilitzant coses, comparant els resultats, fent preguntes i enfrontant desafiaments. El joc desenvolupa la capacitat verbal, de pensament, de plantejament i de organització, i el poder de prendre decisions. El estímul i el joc són especialment importants si el nins o la nina tenen alguna discapacitat.        

Els familiars i el cuidadors poden ajudar en el aprenentatge dels nins, ensenyant-los a fer feines simples amb instruccions concises, facilitant-los objectes per poder jugar i proposant-li noves dinàmiques, però sense dominar el seu joc, és a dir, vigilant-los de prop,  seguint les seves idees, però sense invadir-los. Els pares o cuidadors han de tenir cert grau de paciència quan els nins de curta edat insisteixen en voler qualcuna cosa sense ajuda per el seu propi peu. Aquets aprenen provant fins que sorgeix el èxit, estant sempre protegits del perill, el que lluitin per aconseguir noves metes i més difícils, és un avanç per el seu desenvolupament.  .

Els nins necessiten jugar amb materials simples adequats per la seva fase de creixement; Canvien i desenvolupen noves habilitats de manera constant. Els seus cuidadors han de advertir aquets canvis i deixar-se dur per ells per ajudar-los a desenvolupar-se més ràpidament.                    

Els pares, les mares i els cuidadors necessiten estar al corrent de les fases crucials que manifesta que el nin o la nina estan desenvolupant naturalment. Necessitant sabre quan tenen que cercar ajuda i com poden oferir un ambient humanitari i d’afecte amb els nins tant amb una discapacitat física o mental com no.

Tant els nins com les nines compareixen les mateixes necessitats físiques, mentals, emocionals i socials, tenint amb la mateixa capacitat per el aprenentatge i la mateixa necessitat d’afecte, atenció i aprovació, precisant també de les mateixes oportunitats per jugar e interactuar amb tots el membres de la família.             

Al any i mig , apareix l’etapa representacional o simbòlica, que és bàsica per el desenvolupament de la intel·ligència humana, és la capacitat per representat qualcuna cosa que no està en el present. Aquesta representació pot ser una paraula, un gest, una imatge mental, etc. A aquesta mateixa edat apareix el concepte de permanència del objecte, és a dir, sabem que un objecte o persona existeix encara que no la podem veure, alguns estudis demostren que els nins que han après aquest concepte accepten millor la separació dels pares.

Un dels grans i valorats llogres de la primera infància és el desenvolupament del llenguatge, a pesar de la seva poca vocalització i falta d’articulació només els pares saben, entenen i desxifren el que el seus fills volen transmetre. Gràcies al llenguatge el nin adquirirà un domini sobre el món que el envolta. A partir dels dos anys i mig, el nins volen conèixer el nom que se li dona a cada objecte, sent així una vertadera “caça del nom” denominant-la primera edat de les preguntes. L’aparició del llenguatge du a la modificació del aspecte afectiu i intel·lectual, amb dues conseqüències fonamentals:                                                      

– Possibilita l’intercanvi entre individus: passen més temps amb altres nins i nines i això unit al desenvolupament motor,  du a un augment espectacular de la freqüència i la complexitat de les interaccions socials.                                       

– Possibilita la interiorització de la paraula: apareix el pensament pròpiament dit. El/la nin o nina a més de parlar amb els demés, parla amb si mateix en el seu joc i conductes, interioriorizant aquestes (pren consciència d’elles).

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez 

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: