Psicologia de la infància

Desembre 23, 2008

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 7:58 pm

2.3 Desenvolupament socio-cognitiu durant els anys posteriors a la primera infància.

 

– El nen participa i/o estableix relacions amb un grup d’iguals, el grau d’acceptació o de rebuig dels companys i els èxits i fracassos dins el grup seran d’especial rellevància per al desenvolupament de la imatge de si mateix.

– Mitjançant la subordinació i l’acceptació dels interessos del grup, i a través de la interrogació progressiva en aquest, s’anirà consolidant el sentiment d’autoestima, independentment de la pròpia posició en el sistema de relacions que s’hagi establert en el grup. El grup contribueix a la construcció de la identitat social, ofereix al nen una nova font de valors i normes, l’aprenentatge de nombroses habilitats socials, intentar entendre el punt de vista dels altres, l’assimilació de l’estereotip del sexe, el desenvolupamnet cognitiu degut a la interacció amb els companys, …

 −Entre els 3 i 6 anys es manifesten clarament algunes tendències individuals, com la impulsivitat associada a l’expresivitat o la reflexivitat més relacionada amb la reserva com a l’estil d’actuació social personal.

 −En els nens menors a 3 anys, el factor més important és la proporció cuidador−nen, l’atenció requerida és individualitzada, mentre que entre els 3 i 5 anys el factor fonamental és la grandària del grup, en creix molt la influència, en concret, disminueix la dependència i facilita el funcionament grupal.

 

De 3 a 4 anys:

–         Desenvolupament socio-afectiu:

– Capta les expressions emocionals dels altres. 

−Durant el tercer any el nen participa amb més freqüència en les activitats amb els altres, hi ha menys crits i apropiacions de joguines, així com, amb la participació activa, comença a disminuir l’observació i es mostren obertament el riure, els somriures i els comentaris que provoquen les activitats.

– A estones pot ser dòcil com acte seguit rebel; Hi ha moments contradictoris amb les seves crisis de independència, donat que vol fer coses sol i a la vegada acompanyat.

−Dins l’entorn familiar, els nens estableixen les primeres relacions socials. Normalment, al principi són més entre mare i fill.

 – Els nens són capaços de dramatitzar els rols de l’entorn immediatament amb tota mena de detalls

– Apareixen conflictes en la seva identificació amb el adult.

– Assumeix les diferències sexuals.

 

De 4 a 5 anys:

– Desenvolupament socio-afectiu: és molt més independent i comença a tenir cert grau de seguritat en si mateix, passa llarg temps amb el seu grup de joc i comencen a aparèixer els terrors paradògics.     

−Es produeixen les primeres acceptacions i rebutjos per part dels companys. L’egoisme o l’egocentrisme van donant pas a les conductes de col·laboració encaminades a una finalitat comuna i a l’observança de les regles com a marc en què es desenvolupen les activitats.

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez i per Clara M. Balaguer

Feu un comentari »

Encara no hi ha cap comentari.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: