Psicologia de la infància

Octubre 27, 2008

Benvinguts

Filed under: Uncategorized — professorpep @ 10:59 am

Aquest és un treball del curs “Psicologia del desenvolupament” d’un grup d’alumnes dels estudis d’Educació Social de la UIB. Aquest treball està en fase de construcció.

Desembre 24, 2008

1. Què és el llenguatge?

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:31 pm

1.1 Què és el llenguatge

Objecte que serveix com a eina per ales activitats humanes que no són estrictes i alhora és constitutiu d’allò què és humà.

Hi ha dues vessants que expliquen totes les teories del llenguatge, una parla de la vessant que es fixa més en la vessant psicològica del llenguatge, per altre banda també hi ha la vessant que parla com a una eina sociològica emprada per dur a terme relacions socials.

Es pot parlar que el llenguatge és un fenomen que té tres àmbits on es tracta el terme: psicologicament parlant es diu que es parla perquè es pensa. D’altre banda el llenguatge també es categoritza com una eina social, el llenguatge és una eina necessària per a la interacció social, hi ha diferents tipus de llenguatge per els diferents espais de relació social, el llenguatge és una eina social que categoritza segons els seus usos als que el parlen i com ho parlen.

Les teories existents no es basen en una teoria general si no que moltes de les teories es centren en les diferents perspectives amb les que es tracta el llenguatge.

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

2. Els primers dos anys de llenguatge

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:26 pm

El llenguatge, amb milers de paraules de vocabulari bàsic, amb expressions idiomàtiques, desenes de regles gramaticals i un conjunt d’excepcions, és la fita intel·lectual més important dels nins. És una adquisició humana meravellosa que diferencia a la nostra espècie, degut a que els cervells humans són més complexes que els dels animals. Pot haver bastant semblança com per exemple entre l’humà i el goril·la que comparteixen un total de 99 % de gens en comú. Tot i així un nin de dos anys tendrà tres vegades més potència cerebral que un goril·la adult. El tamany del còrtex cerebral és el que ens diferencia d’ells significativament.

Tots els nins del món segueixen la mateixa seqüència del “desenvolupament temprà” del llenguatge. El moment en que s’aconsegueix l’habilitat lingüística i la seva profunditat varien; el més avançat 10% dels nins de 2 anys coneixen més de 550 paraules, i el 10 % menys avançat en parlen unes 100.

2.1 Etapa pre-lingüística

Els bebès estan dotats per aprendre el llenguatge abans i tot del seu naixement, degut a la seva aptitud cerebral i en part per les experiències auditives durant els darrers mesos d’embaràs. Els nonats prefereixen sentir sons parlats, com la “parla proinfantil”, una forma de parlar dels adults cap als infants amb un tò de veu més agut que el normal, de manera simplificada i repetitiva.

La vocalització

Els infants molt petits fan molt més que escoltar. Són criatures ruidoses- ploren, parlen baix, i emeten tota classe de sons des de les primeres setmanes de vida. Aquests sons poc a poc es van fent més variats fins que als 4 mesos de vida tenen un repertori verbal a on mesclen gemecs, cantarrines…

Els primers sons són en realitat reflexes, però als 4 mesos són més intencionals, pronunciats ara com a conversació. Si els cuidadors de l’infant han estat atents en les primeres setmanes, ja saben que un gemec significa: “Estic despert i tenc gana” Aleshores amb la resposta correcta per part de l’adult , l’infant no necessita avançar fins al pròxim pas del procés de comunicació, com cridar o plorar.

Els primers sons segueixen la seqüència de Piaget dels reflexes a l’adaptació i després a la comunicació que farà “que les percepcions interessants perdurin”. Els “abordajes” també són notables en la reacció infantil als adults. Els adults permeten la comunicació en diferents nivells, i els infants actuen d’acord amb les seves percepcions, fent tots els renous que serveixen per comunicar-se en els primers mesos de vida.

El Balbuceig

Al voltant dels 6 ò 7 mesos, els infants comencen a repetir determinades síl·labes com ( ma-ma-ma, da-da-da, ba-ba-ba), aquest fenomen és conegut com el balbuceig, l’aprenentatge a partir de l’experiència; tots els infants ho fan si és que tenen la possibilitat. Els sons que emeten són similars independentment del llenguatge que parli els pares. En els mesos següents, el balbuceig comença a variar i a incorporar més sons de la llengua materna, pot ser per que els nins imiten els sons que escolten.

Els infants sords comencen a emetre sons de balbuceig varis mesos més tard que altres infants i emeten menys sons en general. De totes formes els infants sords en realitat poden començar a balbucejar amb les mans en la mateixa època que els infants que hi senten, els que ho fan de forma oral. En els anàlisis de gravacions de infants sords els pares dels quals es comuniquen a través del llenguatge de signes revelen que, abans dels deu mesos, aquests infants utilitzen una dotzena de gestos manuals diferents, la majoria dels quals es semblen als elements bàsics del llenguatge de signes nord-americà emprat pels seus pares un una forma rítmica, repetitiva, què és anàloga a la del balbuceig normal.

En realitat, cap als 10 mesos els infants que hi senten normalment i els infants sords es comuniquen en gestos, com senyalar objectes, aixecar els braços perquè els agafin. Tant uns com altres “balbucegen” de forma espontània, amb les mans o de forma oral. Els infants sords redueixen el balbuceig oral i incrementen la gesticulació just quan els infants que hi senten fan el contrari.

2.2 Inici etapa lingüística

2.2.1 Les primeres paraules

Al voltant de l’any d’edat, quasi tots els infant diuen unes poques paraules que no pronuncien amb claredat ni utilitzen de forma precisa. Normalment els cuidadors senten i comprenen les primeres paraules abans que els estranys, cosa que dificulta als investigadors determinar amb exactitud el que pot dir un infant de 12 mesos.

La explosió del llenguatge

Una vegada que el vocabulari del nin avarca unes 50 paraules, de manera repentina comença a construir-se ràpidament, a un promig de 50 a 100 paraules o inclús més per mes. El arriba a convertir-se a una espècia de “aspiradora” per les paraules i absorbeix un promig de una paraula cada 90 minuts que es manté despert. Aquesta explosió del llenguatge es denomina explosió de noms, perquè les primeres paraules inclouen un nombre desproporcionat de substantius.

Tots els nins pareixen aprendre més substantius, amb especial aquells que es refereixen a les criatures animades, abans que verbs, adjectius i altres elements de la parla. Les denominacions per a cada cuidador significatiu, (dada, mama) apareix entre els 12 i els 18 mesos. Altres paraules freqüents es refereixen a les menjades preferides dels nins, i si el control d’esfínters es un problema, les paraules per a la eliminació (pi-pi, po-po) s’utilitzen com a etiquetes al principi per al producte, després per el procés. Totes aquestes paraules tenen una estructura similar: dues síl·labes idèntiques, cada consonant seguida d’una vocal. La raó es que les paraules curtes de dues síl·labes com m,t,d o p són més fàcils de dir per l’infant perquè continuen directament el balbuceig. Els sons espontanis de l’infant són interpretats i emprats per totes les cultures per formar paraules i no al revés. Això facilita la comunicació primerenca.

Les primeres paraules també reflexen les característiques cognitives de la infància, incloses les característiques de les coses que dirigeixen el seu abordatge, la interacció social i la percepció dinàmica- tots elements clau en el processament de la informació. La importància de construir sobre les preferències i les percepcions dels nins se fa obvia en un experiment a on es presentaven a nins de 12 mesos dos objectes sense nom, un en moviment de color brillant i l’altre estàtic de color arena. Un adult intentà fer-los aprendre el nom de l’objecte però els infants no mostraven interès. Les primeres paraules adopten prest matisos en el to, el volum i la cadència, que són els precursors per la gramàtica inicial, a on una paraula tot sola, anomenada holofrase transmet un missatge concret en el mode com es parla.

Encara que tots els nous parlant diuen moltes paraules al principi, prest la cultura mostra les seves influències. Als 18 mesos els nins de parla anglesa aprenen més substantius que els nins coreans o xinesos, aquests aprenen més verbs que els infants d’altres bandes. El xinès i el coreà són llenguatges molt verbals, a on els adults utilitzen més verbs i els situen al principi o al final de les oracions.

Jugar i aprendre sobre els objectes és fonamental per la cultura nordamericana, mentres que les cultures del est d’Àsia destaquen la interacció humana. En cada cultura, les influències de la família i la personalitat també afecten el vocabulari típic de l’infant. Alguns infants són anomenats “referencials” perquè en principi aprenen paraules que es refereixen a objectes; altres són “expressius” perquè saben més paraules socials (com adalt, hola,no, si) i les utilitzen per expressar les seves relacions i emocions. Aquesta diferencia sol estar relacionada amb les classes de paraules que els cuidadors consideren importants.

Els primers errors

Quan els nins comencen a aprendre el llenguatge, s’equivoquen sovint. Una inexactitut comú és la restricció semàntica, és a dir, aplicar una paraula de manera molt restringida, per exemple quan moix tan sols anomena el moix de la familia i no al dels demés. Un infant pot aprendre una paraula i llavors resistir-se a aprendre altres alternatives. Això en realitat es una prova de la estratègia general de l’aprenentatge de paraules que per lo comú opera bastant bé i es denomina sesgo de exclusivitat mutua. Això significa que cada objecte té solament un nom.

També apareix la tendència oposada, amb paraules que són aplicades amb major amplitud de lo que perment el seu significat. Això es coneix com a sobreextensió semàntica i pot dur a un infant a anomenar a dues persones mamà.

Les dificultats poden aparèixer si els conceptes no són clars des de un punt de vista cognitiu.

2.2.2 La gramàtica primerenca

Els adults tendeixen a advertir els usos incorrectes del vocabulari, però no se’n adonen en la mateixa mesura dels progressos lingüístics dels infants. En realitat, el tema principal de l’aprenentatge no són els errors dels joves emprenedors sino la velocitat i la eficiència globals.

Els infants sembla que “experimenten per veure” amb paraules, com el petit científic de Piaget en els experiments amb objectes. Els petits científics es converteixen en petits lingüístes. No és extrany per a un infant de 18 mesos caminar pel carrer senyalant tots els vehicles i preguntant ” cotxo?” “tren?” segurament per confirmar les seves hipòtesis sobre quines són les paraules que corresponen a determinades coses.

La gramàtica compren tots els mètodes que els llenguatges empren per comunicar els significats, a demés de les paraules en si mateixes. L’odre de les paraules, els prefixos, els sufixos, l’entonació, el volum, les formes verbals,, els pronoms i les negacions, les preposicions i els articles, són aspectes gramaticals. Cada llenguatge té les seves pròpies regles, lo que dificulta l’aprenentatge d’un llenguatge nou. Els infants comencen a utilitzar la gramàtica al mateix temps que comencen a expressar holofrases.

Les oracions de dues paraules

La gramàtica és més evident un cop s’ha produït l’explosió dels noms, quan els infants comencen ajuntar paraules. Als 21 mesos és quan és produeix la primera frase amb dues paraules. Alguns infants ho aconsegueixen als 15 mesos i d’altres s’allarguen fins als 24. Es necessària una compressió lingüística considerable per combinar les paraules, ja que l’ordre de les paraules canvien el significat de la frase. Tot i així en les primeres frases, els infants demostren que han entès allò bàsic.

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

3. El llenguatge del 2 als 6 anys.

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:20 pm

3.1 El llenguatge

Quan parlam del llenguatge entre els dos i els sis anys, parlem d’una etapa que és troba dintre el període de la segona infància.

Una etapa caracteritzada per una explosió lingüística. El ritme i l¡amplitud de l’aprenentatge augmenta de forma notable i ràpida.

Es pot definir de dues maneres o es caracteritza per dos períodes; un període sensible, duran el qual el desenvolupament es dona d’una manera ràpida i un període crític a on el nen té un lapsus en el qual sorgeix un desenvolupament que no tornarà a sorgir.

Així doncs tenim que la segona infància es un període sensible on el vocabulari i la gramàtica s’aprenen de forma fàcil i ràpida i no només a causa de les característiques neurològiques que presenten a n’aquesta edad. Si no perquè també la major part de nins tenen una motivació social poderosa i una absència de l’autocrítica.

Podem dir que el llenguatge pot aprendre en qualsevol moment durant la vida, encara que durant la segona infancia les paraules i la gramàtica son apreses amb més facilitat.

3.2 El vocabulari

A la segona infància augmenta, de forma fàcil i ràpida. Va des de les 500 paraules als dos anys d’edat fins a les 10.000 dels 6 anys. Els psicolegs es demanen el perquè d’aquest fet. A l’any o més després d’haver aconseguit un acurat aprenentatge de la paraula la ment humana ha desenvolupat un conjunt interconectat de categories de vocabulari, una espècie de mapa mental sobre el qual poden registrar el significat de les paraules. En aquest tipus de procés, valors i mitjançant el qual es localitzen i es registren les noves paraules es denomia “mapeo rapido”.

Els nins aprenen ràpidament nous noms d’animals perquè poden ser situats o ubicats al cervell vora el nom de l’animal. Això dona el nom a mapeo rapido, que abans d’aturar-se per pensar una definició ràpida i esperar que una paraula sigui entesa en varis contextos, el nen simplement escolta una paraula una o dues vegades i la fixa en el mapa del llenguatge mental. Exemple; si et demanen sobre el Nepal, t’imagines la India, pero no localitzes exactament la situació.

L’extensió lògica està relacionada amb el “mapeo rapido”. Després de l’aprenentatge d’una paraula, els nins apliquen a aquesta altres objectes desconeguts amb la mateixa categoria.

El “mapeo rapido” dels nins compta amb l’ajuda dels pares, que rotulen les coses noves per a ells. Exemple; els hi fan comparar animals, coses, plomes.

En general els nins utilitzen alguns principis bàsics per ajudar-se a aprendre el llenguatge. Diferents hipòtesis que ho expliquen:

  1. les que pensen que la sintaxi es la clau important. Exemple: Aprenen a diferenciar un nom propi d’un nom comú, adjectius, verbs…

  2. Les paraules es refereixen a objectes complets, i que cada objecte té un sol nom. El nins han d’estar en un context social a on escoltin conversar les persones per que es pugui produir un “mapeo rapido”.

Els nins petits no poden comprendre els objectius abstractes i metàfores, ja que no hi ha un referent en la seva experiència que els hi deixi explicar dins la seva ment. El “mapeo rapido” es massa liberal i només permet un significat per paraula.

També presentaran dificultats amb les paraules que serveixen per fer comparacions, ja que no comprenen la naturalesa relativa d’aquestes paraules. Per exemple: Quan veuen una piscina fonda, una vegada han experimentat el que es la fondari, ho entenen.

Finalment les paraules que expressen relacions de lloc i de temps també són difícils per ells.

3.3 Normes Gramaticals

La gramàtica d’un idioma inclou l’estructura, les tècniques i les normes que s’utilitzen per comunicar el significat. L’ordre i la repetició de les paraules, el prefixes i sufixes, l’entonació i la pronunciació tot forma part d’aquest aspectes del llenguatge.

Els pares es xerren amb els fills i animant-los a xerrar contribueixen directament a accelerar i millorar l’ús del llenguatge. Un estudi amb bessons ho va determinar.

Seguint les normes

El nin petit aprèn lliçons de gramàtica i amb freqüència tendeix a aplicar les regles gramaticals excessivament. Sobreregularització

Exemples: Afegir la “s” a pronoms i adverbis igualment amb noms: “Pisses”.

Encara que aquest indici de sobreregularització sigui tècnicament incorrecte és una mostra de que el nin està interioritzant les normes i que cada vegada mostra que progressa més amb el llenguatge, es conscient de que utilitza de manera correcta la gramàtica, i que els errors són cada vegada més sofisticats.

Algunes formes gramaticals no són accessibles per als nins però la majoria són de fácil comprensió. Vigotsky diu que la zona de desenvolupament es troba entre les formes gramaticals simples que el nin entén bé i aquelles que són incomprensibles. En aquesta zona la mediació social que fan els adults amb els nins pot facilitar o no l’aprenentatge.

Aprenent dos idiomes

En el món actual el bilingüisme es una avantatja, i és més difícil del que sembla, perquè no només depèn de la exposició i la motivació si no que també influeix el semblant que tingui el nou llenguatge amb el que el nin fa servir.

El nins molt petits poden aprendre a dominar dos idiomes distints, distingeixen les gramàtiques bastant bé i interioritzen les pautes i els gests. Aquesta es la millor època en la que hi ha la explosió del vocabulari.

Els errors que els nins bilingües solen cometre; són errors interlingüístics en el vocabulari, la gramàtica i la pronunciació, quan no coneixen la paraula la anomenen amb l’altre idioma.

Monolingüisme i bilingüisme. Existeix una divergència d’opinions entre si és convenient ensenyar als nins de 5 anys un nou idioma com l’anglès o si seria un inconvenient per al seu bon aprenentatge amb l’idioma que ja comença a dominar.

  • Monolingüisme: senyala que la competència bilingüe s’obté a partir del desenvolupament del vocabulari dominat i que és un domini més lent que la lectoescritura.

  • Bilingüisme: Els que ho defensen diuen que de forma correcte poden parlar dos idiomes als 5 anys, i que són menys egocèntrics i presenten una millor comprensió del llenguatge, van més avançats amb les formulacions de les seves pròpies teories.

I com es possible que passi això?. Els estudis evolutius confirmen que es poden aprendre amb la mateixa fluïdesa dos idiomes o mes. Encara que els nins bilingües són més fluïts amb les dues llengües comparant amb nins monolingües dels seu mateix estat socioeconòmic. Amb freqüència els nins aprenen una llengua familiar ( emocional) i a part aprenen una altra llengua a l’escola ( lògica) i presenten dificultats per trobar les paraules o tons adequats que utilitzen a casa per xerrar a l’escola i viceversa. Hi ha dues maneres per dominar dos idiomes de la mateixa manera.

Per una banda que cada primogènit tingui un idioma diferent. En aquest cas el nin presenta la mateixa expressió del vocabulari ” mapeo rapido” i sobreregularització en les dues llengües de la mateixa manera.

Per una altra banda es enviar el nin a una guarderia a on se’ls hi ensenya un segon idioma

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

4. El llenguatge dels 7 als 11 anys

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:18 pm

Sens dubte els nins petits aprenen cada dia. A mesura que es fan grans aborden tasques cognitives d’una manera més estratègica i mes analítica. L’emmagatzemat i la recuperació de les estratègies millora a mesura que aprenen a extreure alguna cosa de la seva memòria.

4.1 El llenguatge

A diferència dels nens mes petits els nens en edat pre-escolar cerquen les explicacions verbals que son racional coherents i generalitzables.

Exemple

  • Pensador pre-operacionals: refusen les respostes que no els hi agraden. (5 anys protesten)

  • Pensadors Operacionals: demanen i volen saber més. ( 10 anys moderen els argumenta mb raó)

4.2 L’ampliació del vocabulari

Està clarament influït, per l’acció dels progenitors damunt dels seus fills. Es a dir depèn de l’exposició que ha tingut a les noves paraules.

Piaget i Vigoski; diuen que els anys escolars son el millor moment per a l’aprenentatge del vocabulari. En duplica entre els 5 i els 10 anys i fins hi tot es triplica el procés d’aprenentatge ( aprenen unes 20 paraules per dia).

Encara que en aquesta edat hi ha una gran variació d’aprenentatge. ( de 5000 paraules a 20.000 ). Els nens de famílies amb baixos ingressos es troben en el rang inferior.

Aquest fet es degut a l’estimulació per part del progenitor. Estudis demostren que si la mare aprofita les hores de dinar, per parlar amb el nen i ampliar el seu vocabulari.

Exemple; si només l’hi diu, calla, menja, l nen no aprèn.

4.3 L’aprenentatge de noves idees i paraules

En aquesta edat tenim ments lògiques i passió per la nova informació. Cada cop relacionen mes el contingut de les paraules en el context global, aprenent que les mateixes frases poden tenir diferents significats.

A mesura que transcorre la tercera infància comença a entende la importància del matisos del llenguatge, el to, l’elecció de es paraules i la influència del context…

Aprenentatge de paraules relacionades

Als nens se’ls hi exposa la paraula poma, i els fan dir el que els hi ve al cap. Els mes petit donen paraules sobre la aparença( vermela, redona,..), les més grans la categoritzen ( fruita,…) Aquí es pot veure la gran diferencia i la utilització de la lògica.

Com a conclusió Piaget diu que les fases son; Preoperacional ( 2 a 6 anys); Operacional ( de 7 a 11 anys); Operacional Formal (+ de 12 anys)

Ampliació del vocabulari

Els nens en dat pre-escolar disfruten de les paraules, i comencen a aprendre l seu significat. Ja tenen l’habilitat per escoltar, habilitat per saber si la demés gent ho troba divertit, i habilitat per recordar les paraules i les seqüències correctes. Es a dir presenten la suficient flexibilitat intel·lectual per entendre els jocs de paraules, això significa que presenten gran maduració ( exemple plata no sona igual que plàtan i ho reconeixen)

Així no es d’estranyar que en aquest època els nens presentaran gran admiració per les endevinalles, …

4.4 Canvi de codi

En aquesta edat els nen ja comprenen que es el codi i que existeixen diferent moment i que cada moment requereix un codi.

Reconeixement del codi; Sensibilitat adquirida, que fa que siguem sensibles a es variacions de la parla. ( exemple. Un tò sec, es símbol de enfadament)

Canvi de codi; Els nen d’aquesta edat reconeixen que poden la parla i el tò, per expressar que el que volen, tinent en compte el context. ( exemple, els nens d’aquesta edat, utilitzen un llenguatge mes ajustat en presencia del pares, diferent al que utilitzen amb els amics)

Els canvis de codi signifiquen sofisticació lingüística

Els bilingües a cop alternen el llenguatge per expressar el que volen dir.

4.4.1 Codi formal

El codi Formal ( codi elaborat); es caracteritza per un vocabulari ampli, una sintaxis complexa i rases llargues. No depèn del context.

4.4.2 Codi informal

El codi informal ( codi restringit); utilitza menys paraules i emplea una sintaxis mes simple i basada en els gestos i l’entonació. Depèn del context.

Els nens aprenen a diferenciar aquest dos codis.

Realitzat per Carme Santandreu, Joan Fiol, Marta gelabert i Aina Domínguez

5. Bibliografia

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:12 pm

–   Apunts de psicologia de desenvolupament MARTINEZ, A. (2008) font: http://alvaro-martinez.net/humanitats/que-es-el-llenguatge/.

–   BERGUER (2003) Psicología del desarrollo: infancia y adolescencia. Madrid: Editorial Médica Panamerican. Cap.6. “Los primeros dos años: el desarrollo cognitivo y el lenguaje”, Cap.9.”Los años del juego: el desarrollo cognitvo y el lenguaje”., Cap.12. “Los años escolares:el desarrollo cognitivo y el lenguaje”.

–   Consulta enciclopèdia digital http://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge.

–   FELDMAN, R.S. (2007) “Desarrollo psicológico a través de la vida”. Madrid: Pearson/Prentice Hall. SABAJ, O. (2008) “caracterización de etapas en el desarrollo lingüístico”.

Guió desenvolupament del llenguatge

Filed under: desenvolupament lingüístic — ainadmora @ 6:08 pm

<!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

1. El llenguatge

1.1 Què és el llenguatge

2. Els primers dos anys de llenguatge

2.1 Etapa pre-lingüística

2.2 Inici etapa lingüística

2.2.1 Les primeres paraules

2.2.2 La gramàtica primerenca

3. El llenguatge dels 2 als 6 anys

3.1 El llenguatge

3.2 El vocabulari

3.3 Normes Gramaticals

3.4 Llengües

3.5 El llenguatge i l’educació

4. El llenguatge dels 7 als 11 anys

4.1 El llenguatge

4.2 L’ampliació del vocabulari

4.3 L’aprenentatge de noves idees i paraules

4.4 Canvi de codi

4.4.1 Codi formal

4.4.2 Codi informal

5. Bibliografia

Desembre 23, 2008

3. El desarrollo emocional del niño de dos a seis años

Filed under: desenvolupament emocional — kikasorell @ 11:30 pm

3.1 Consciencia del yo: Autoconciencia

Este estado aparece cuando el niño posee dos años de edad aproximadamente. La autoconciencia es un pilar importante en el desarrollo humano, tanto para el niño como para la relación entre los demás. En esta edad empiezan a decir y entender los pronombres y a reconocerse en espejos. Como toda emoción este concepto es evolutivo y sin pausas y cada día que pasa este concepto se va afinando más.

La autoconciencia es la conciencia que tiene el niño de si mismo del yo, viene relacionado con el orgullo y la vergüenza, y estos con el temperamento del niño. El bebé empieza a comprender que es un individuo separado del mundo y que él puede influir sobre los acontecimientos que le rodean y que puede ser el centro de atención. El niño piensa que todas y cada una de las personas que conoce piensan igual que él, al ver que hay oposición a su comportamiento se frustra, ya que no entiende el porqué de la situación. La obediencia del bebé no es más que una carencia de autoconciencia, al tener autoconciencia, si sigue habiendo una desobediencia por parte del niño, es a causa de otros motivos, como por ejemplo la educación de los padres. Empieza a relacionar a las personas sin más, sin pensar en un vínculo afectivo, ya que sólo reconocen a la gente por el afecto que reciben lo niños.

3.2 Desarrollo de la Autocrítica

El desarrollo de la autoconciencia hace desarrollar el concepto de autocrítica, el niño empieza a sentir la emoción de la vergüenza, la culpa, el orgullo… todos los sentimientos de la moral. Los niños tienen una autoestima muy alta, ya que piensan en ellos como si todo lo que hicieran estuviera bien hecho, como también tienen una concepción de la realidad un distorsionada, muchas veces a causa de las adulaciones parentales, pero básicamente es por su falta de autocrítica (o falta de autoconsciencia). Esta percepción va disminuyendo a medida de que el niño se va haciendo mayor y hay una mayor relación social.

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 8:05 pm

2.2- Desenvolupament socio-cognitu durant la primera infància


Durant els tres primers anys de vida, els bebès i els nins de curta edat aprenen i es desenvolupen més ràpidament que en ningun altre moment, particularment si reben amor, afecte, atenció, alè i estímuls mentals, així com també menjar nutritius i en un bon cuidat de la salut. El seu cervell es espectacularment receptiu, inclús en alguns períodes de la seva infància pot arribar a duplicar-se la mida de algunes parts del seu cervell, però si aquest no rep una estimulació apropiada, varis aspectes potencials del nin poden quedar debilitats.           

 

El desenvolupament psicosocial i el cognitiu es fonamental per el desenvolupament humà, ja que obsèquia als nins i nines la capacitar de aprendre a regir sobre nivells de pensament, emociones i sociabilitat cada vegada més complexos. Aquest desenvolupament du a avançar de lo simple a lo complicat, de una conducta dependent a una independent que permet al nin i la nina moure’s en un ambient particular, adaptar-se a nous ambients, i transformar els ambients en els quals viuen. El nin que es desenvolupa de una forma més complexa les possibilitats de subsistir i progressar, augmenten considerablement i també les ganes de participar vivament en les fases de la vida, sentint-se capaços de canviar el món.

 

La tàctica de major importància per el desenvolupament i el aprenentatge dels nins i nines és el contacte amb els seus semblants. Els pares i els cuidadors quan més parlin i responguin al nin i  a la nina, aquets aprendran més ràpidament.  Aquest han de parlar-los llegir-los, i cantar-los des de la seva lactància. Encara inclús sense ser capaços de entendre aquestes paraules, aquets  “diàleg” prematurs desenvolupen les seves capacitats verbals i el aprenentatge.

 

El joc es crucial per els nins i nines, donat que evoluciona els seus coneixements i experiències i els ajuda a desenvolupar la curiositat i la confiança en si mateixos. Els més petits aprenen utilitzant coses, comparant els resultats, fent preguntes i enfrontant desafiaments. El joc desenvolupa la capacitat verbal, de pensament, de plantejament i de organització, i el poder de prendre decisions. El estímul i el joc són especialment importants si el nins o la nina tenen alguna discapacitat.        

Els familiars i el cuidadors poden ajudar en el aprenentatge dels nins, ensenyant-los a fer feines simples amb instruccions concises, facilitant-los objectes per poder jugar i proposant-li noves dinàmiques, però sense dominar el seu joc, és a dir, vigilant-los de prop,  seguint les seves idees, però sense invadir-los. Els pares o cuidadors han de tenir cert grau de paciència quan els nins de curta edat insisteixen en voler qualcuna cosa sense ajuda per el seu propi peu. Aquets aprenen provant fins que sorgeix el èxit, estant sempre protegits del perill, el que lluitin per aconseguir noves metes i més difícils, és un avanç per el seu desenvolupament.  .

Els nins necessiten jugar amb materials simples adequats per la seva fase de creixement; Canvien i desenvolupen noves habilitats de manera constant. Els seus cuidadors han de advertir aquets canvis i deixar-se dur per ells per ajudar-los a desenvolupar-se més ràpidament.                    

Els pares, les mares i els cuidadors necessiten estar al corrent de les fases crucials que manifesta que el nin o la nina estan desenvolupant naturalment. Necessitant sabre quan tenen que cercar ajuda i com poden oferir un ambient humanitari i d’afecte amb els nins tant amb una discapacitat física o mental com no.

Tant els nins com les nines compareixen les mateixes necessitats físiques, mentals, emocionals i socials, tenint amb la mateixa capacitat per el aprenentatge i la mateixa necessitat d’afecte, atenció i aprovació, precisant també de les mateixes oportunitats per jugar e interactuar amb tots el membres de la família.             

Al any i mig , apareix l’etapa representacional o simbòlica, que és bàsica per el desenvolupament de la intel·ligència humana, és la capacitat per representat qualcuna cosa que no està en el present. Aquesta representació pot ser una paraula, un gest, una imatge mental, etc. A aquesta mateixa edat apareix el concepte de permanència del objecte, és a dir, sabem que un objecte o persona existeix encara que no la podem veure, alguns estudis demostren que els nins que han après aquest concepte accepten millor la separació dels pares.

Un dels grans i valorats llogres de la primera infància és el desenvolupament del llenguatge, a pesar de la seva poca vocalització i falta d’articulació només els pares saben, entenen i desxifren el que el seus fills volen transmetre. Gràcies al llenguatge el nin adquirirà un domini sobre el món que el envolta. A partir dels dos anys i mig, el nins volen conèixer el nom que se li dona a cada objecte, sent així una vertadera “caça del nom” denominant-la primera edat de les preguntes. L’aparició del llenguatge du a la modificació del aspecte afectiu i intel·lectual, amb dues conseqüències fonamentals:                                                      

– Possibilita l’intercanvi entre individus: passen més temps amb altres nins i nines i això unit al desenvolupament motor,  du a un augment espectacular de la freqüència i la complexitat de les interaccions socials.                                       

– Possibilita la interiorització de la paraula: apareix el pensament pròpiament dit. El/la nin o nina a més de parlar amb els demés, parla amb si mateix en el seu joc i conductes, interioriorizant aquestes (pren consciència d’elles).

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez 

2. Aspectes Cognitius de la Vida Social

Filed under: desenvolupament cognitiu — clarambp @ 7:58 pm

2.3 Desenvolupament socio-cognitiu durant els anys posteriors a la primera infància.

 

– El nen participa i/o estableix relacions amb un grup d’iguals, el grau d’acceptació o de rebuig dels companys i els èxits i fracassos dins el grup seran d’especial rellevància per al desenvolupament de la imatge de si mateix.

– Mitjançant la subordinació i l’acceptació dels interessos del grup, i a través de la interrogació progressiva en aquest, s’anirà consolidant el sentiment d’autoestima, independentment de la pròpia posició en el sistema de relacions que s’hagi establert en el grup. El grup contribueix a la construcció de la identitat social, ofereix al nen una nova font de valors i normes, l’aprenentatge de nombroses habilitats socials, intentar entendre el punt de vista dels altres, l’assimilació de l’estereotip del sexe, el desenvolupamnet cognitiu degut a la interacció amb els companys, …

 −Entre els 3 i 6 anys es manifesten clarament algunes tendències individuals, com la impulsivitat associada a l’expresivitat o la reflexivitat més relacionada amb la reserva com a l’estil d’actuació social personal.

 −En els nens menors a 3 anys, el factor més important és la proporció cuidador−nen, l’atenció requerida és individualitzada, mentre que entre els 3 i 5 anys el factor fonamental és la grandària del grup, en creix molt la influència, en concret, disminueix la dependència i facilita el funcionament grupal.

 

De 3 a 4 anys:

–         Desenvolupament socio-afectiu:

– Capta les expressions emocionals dels altres. 

−Durant el tercer any el nen participa amb més freqüència en les activitats amb els altres, hi ha menys crits i apropiacions de joguines, així com, amb la participació activa, comença a disminuir l’observació i es mostren obertament el riure, els somriures i els comentaris que provoquen les activitats.

– A estones pot ser dòcil com acte seguit rebel; Hi ha moments contradictoris amb les seves crisis de independència, donat que vol fer coses sol i a la vegada acompanyat.

−Dins l’entorn familiar, els nens estableixen les primeres relacions socials. Normalment, al principi són més entre mare i fill.

 – Els nens són capaços de dramatitzar els rols de l’entorn immediatament amb tota mena de detalls

– Apareixen conflictes en la seva identificació amb el adult.

– Assumeix les diferències sexuals.

 

De 4 a 5 anys:

– Desenvolupament socio-afectiu: és molt més independent i comença a tenir cert grau de seguritat en si mateix, passa llarg temps amb el seu grup de joc i comencen a aparèixer els terrors paradògics.     

−Es produeixen les primeres acceptacions i rebutjos per part dels companys. L’egoisme o l’egocentrisme van donant pas a les conductes de col·laboració encaminades a una finalitat comuna i a l’observança de les regles com a marc en què es desenvolupen les activitats.

 

Realitzat per Clara Mª Gonzalez i per Clara M. Balaguer

1. Etapes del Desenvolupament Cognitiu

Filed under: desenvolupament cognitiu,Uncategorized — clarambp @ 7:15 pm

1.2. LA SEGONA INFÀNCIA

 

L’ESTADI  PREOPERATORI

Aquest estadi va dels dos fins als set anys, és un període molt important en el que hi ha grans diferències entre els nins d’aquest període i els del període anterior. Els nins de dos anys ja poden utilitzar símbols i també tenen ja representacions mentals. Aquest tipus de pensament és més evolucionat encara que no és lògic. Jean Piaget el va denominar preoperatori perquè el considera com un moment de preparació per l’aparició de les operacions lògiques que són les vertaderes operacions mentals que apareixeran a partir dels set anys. Aquest periòde és com una fase de transició cap al periòde posterior.

Piaget va diferenciar dues fases dins l’evolució del periòde. La primera la del pensament simbòlic preconceptual (dels dos als quatre anys), i la segona la del pensament intuïtiu (dels quatre als set anys).

 

Pensament simbòlic i preconceptual

En aquesta fase hi ha una millora de la funció simbòlica. El nin cada cop més pot pensar en coses que no són presents en aquell moment. Ell és capaç de coordinar mentalment un nombre cada cop més alt d’esquemes relatius als objectes i als esdeveniments que tenen lloc al món. Piaget va definir la funció simbòlica com la habilitat per utilitzar una cosa per representar a un altre. Els símbols poden ser de moltes formes, i un dels efectes més importants és que el nin utilitza cada vegada més el llenguatge i amb més qualitat, cosa que li permet un major contacte social.

Quan millora la funció simbòlica també és fa més gran la capacitat d’imaginació del nin. També té molta importància el joc simbòlic, ja que poden realitzar jocs bastant complexes i de caràcter fictici, sabent sempre que el joc fictici no és real. Poden jugar a jocs figurats, gràcies a la funció simbòlica. Aquesta habilitat nova d’utilitzar objectes de forma fictícia i d’inventar escenaris i rols només és possible per les creixents capacitats de representació mental. En relació al pensament preconceptual podem dir que és un tipus de pensament que es troba entre la individualitat dels objectes i la generalitat dels conceptes. És a dir el nin encara no pot formar-se conceptes tal com els que utilitzen els adults per classificar el món. Els preconceptes que té el nin no són lògics, estan molt lligats amb l’acció i centrats amb les experiències que viu el propi nin. Ell no té un raonament deductiu, no pot anar de lo particular cap a lo general sinó que de lo particular a lo particular. També tenen dificultats per entendre el que significa el temps i les relacions que els objectes presenten a l’espai.


Pensament intuïtiu

Aquesta fase el pensament del nin és més complex i de més qualitat, és fonamenta en les dades perceptives que el nin obté del medi. I ara és capaç d’entendre les complexes relacions socials i diferenciar la realitat física i mental. El nin a n’enquesta fase es fonamenta i centra en dades perceptives, i el seu pensament esta centrat, ja que es fixa en alguna característica que li crida l’atenció del objecte, i després és incapaç d’oblidar-la per fixar-se amb altres. Piaget va denominar intuïtiu al pensament que el nin mostra justament per aquesta fixació en les dades perceptives més que en la lògica.

 

Egocentrisme

El pensament del nin és egocèntric. Està centrat amb ell mateix i li és del tot impossible agafar el punt de vista d’un altra persona. Són incapaços de situar-se cognitivament al lloc d’un altra que no sigui ell mateix. És incapaç de situar-se al punt de vista de l’altre, als sis o set anys els nins comencen a entendre els punts de vista dels altres.


Dificultat per classificar i per fer seriacions

L’operació de classificació és molt difícil pel nin, no sap agrupar els objectes o esdeveniments que van junts. En quant a la possibilitat de ordenar objectes en series també és un procés difícil pel nin. Les dificultat desapareixen quan més a prop es troba el nin del final d’aquest periòde.

 

Problemes per planificar accions

El nin preoperatori té greus problemes per poder planificar activitats, ja que és molt impulsiu, poc planificador i incapaç d prestar atenció a la mateixa tasca molt de temps. Totes aquestes coses fan que les seves accions siguin moltes vegades inacabades. La seva capacitat per planificar i regular la conducta va millorant poc a poc, aquesta regulació millora a mida que el llenguatge recolza al pensament.

 

Centració en lo present

Els nins d’aquesta edat consideren les coses tal com són al moment actual, però són incapaços d’entendre com han arribat a ser com són, no entenen els processos de transformació de la matèria.

   Realitzat per Maria Antonia Moyà

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.